RESUM SESSIÓ 2 - REFLEXIÓ SOBRE L’ARTICLE

Aprendre a conviure en la diferència: interculturalitat i escola. El cas dels gitanos.

Carme Garriga, Elisa Soler i Maria Majó

CONCEPTE	QUÈ EN DIU L’ARTICLE	QUÈ EN PENSEM
MARGINACIÓ	Moltes de les famílies tenen una situació econòmica feble. Poques expectatives laborals i socials i dificultats per integrar-se en la dinàmica que marca el grup majoritari (paios) nnnnn	El tret diferencial del Sector Est no es deu tant al fet que bona part de la població sigui d’ètnia gitana, sinó que moltes de les famílies es troben en una situació de marginació. Per tant, cal saber diferenciar què és propi dels gitanos i què és propi d’una situació altament deficitària. Per exemple, la manca d’higiene, el desordre... són aspectes provocats per una situació de pobresa i marginació. Fer aquest exercici de diferenciació és important, ens ajudarà a apropar-nos a la cultura gitana però intervenint en aquelles actituds asocials i inadequades. En definitiva, es tracta d’ajudar als infants a acceptar la seva identitat amb seguretat, respectant les persones i les conviccions socials.
GRUP MINORITARI – GRUP MAJORITARI	Sovint s’emparen sota el paraigua del racisme, però alhora manifesten actituds molt racistes en relació a altres comunitats. És un col·lectiu que genera dificultats de relació en torn a altres comunitats que són minoria en nombre en relació a ells.	La comunitat gitana continua essent la majoritària al sector, tot i que hi ha una comunitat magrebina creixent. A més, s’estan establint altres comunitats en menor nombre (indis, sud-americans...). Aquesta diversitat es veu reflectida a dues de les escoles, tot i que per la situació geogràfica i la trajectòria històrica de cadascuna, ara s’hi donen contextos socials diferents. En aquest entorn la comunitat gitana passa de ser un grup minoritari a ser un grup majoritari, i les relacions entre comunitats són complexes. Magrebins i gitanos són dues comunitats molt orgullosos de la seva identitat i entre ells la convivència es fa difícil. Cada vegada més estem detectant situacions de conflicte entre infants dels dos grups. Aquesta situació genera la necessitat de reflexionar i buscar estratègies d’intervenció. Per tant proposem dedicar una sessió del seminari a treballar les relacions entre grups socials diversos en un entorn marginat.
INTERCANVI INTERCULTURAL	Hauria de ser un element enriquidor.	Seria idoni que es pogués establir un intercanvi cultural entre escola – família però s’és conscient que no hi ha intercanvi. Al sector hi ha poca presència de cultura gitana, de fet, sovint es barregen els trets culturals amb els trets marginals. Hi ha respecte vers la cultura i tradicions del poble gitano, però no s’accepten les actituds asocials. Es creu que fa falta més responsabilitat política per poder pal·liar situacions greus de negligència familiar (mals tractes, absentisme) Objectiu de millora: els mestres i educadors hauríem de fer més present el fet cultural gitano. L’interès cap a una altra cultura ajuda a les persones a sentir-se acollides i a acceptar més facilment la nova realitat.

LA PRESÈNCIA DELS GITANOS A L’ESCOLA	Quan en una escola hi ha majoria d’alumnes gitanos no hi ha problemes importants de relació entre els infants, per motius de raça. Les dificultats solen sortir quan aquests alumnes tenen presència en entorns més diversos, en els quals ells són minoria. Si la presència és d’un sol individu, queda molt diluït enmig el grup majoritari.	Al Sector, la presència dels infants gitanos a l’escola ha sofert una grata evolució. Actualment la majoria dels infants assisteixen regularment, una part fa absentisme reiteratiu i un grup fa absentisme total. Podríem dir que s’ha passat d’un moment inicial en el qual l’objectiu era que els infants i joves anessin a l’escola, a una etapa en la qual l’objectiu és que aprenguin i promocionin. Sovint es manifesta una oposició cap a l’autoritat, o sigui cap els mestres, que alhora representen la societat majoritària de la qual, molts dels infants i famílies gitanes n’estan exclosos.
ACOLLIMENT DELS INFANTS I JOVES GITANOS ALS CENTRES ESCOLARS (INF, PRI I SEC)		La incorporació dels infants i joves a l’escola passa per diferents situacions. Es creu que a l’EI hi ha una bona acollida dels infants i alhora una bona adaptació. Segurament seria idoni poder incorporar aquests alumnes a escoles de fora sector. Les mateixes famílies valoren positivament les “altres escoles” i sovint són molt crítiques amb les escoles de la zona dient que no ensenyen. De primària es diu que hi ha un bon acolliment. Tot i que és en aquesta etapa on s’evidencien més les mancances acadèmiques dels infants en relació als nivells mínims establerts pel departament. Això, les famílies se n’adonen, i els alumnes també, fet que genera certa resistència a l’hora de fer el pas a SEC. L’entrada a SEC és complex. Els alumnes es senten poc integrats i sovint, des dels centres costa sensibilitzar el professorat. En aquesta etapa els alumnes tenen sovint problemes d’actitud. Es constata que a més edat més dificultat d’integració, i que ´la situació actual de les escoles és un guetto. Des del Sector es treballa per què aquestes dificultats es puguin superar. Per això es porta a terme el projecte d’acompanyament (PAE)
TIPOLOGIA DE CENTRES SEGONS POBLACIÓ GITANA	Hi ha diferències entre centres. Hi ha els centres amb la majoria d’alumnat gitano i els que els gitanos són minoria.	Seria idoni que des del primer moment els infants gitanos compartissin aula amb altres infants. Per tant es considera un model vàlid les escoles fora de sector.
EL PAPER DE L’ESCOLA EN LA SOCIETAT GITANA	Tot i que cada vegada es valora més, no la consideren necessària.	Sovint s’estableix una relació interessada (a veure què en poden treure dels paios), és una relació provocada pel fet que les famílies dels nostres alumnes es relacionen amb representants d’una societat (la paia) de la qual ells en són exclosos. A més a més, entre una i altra, s’ha establert una relació de poder i a vegades d’assistencialisme.
ABSENTISME	Hi ha múltiples raons: Relació entre paios i gitanos. El model de vida itinerant. La valoració que en fan de l’escola.	En infants petits es dóna una sobre protecció. Manca d’organització domèstica. Hi ha molta permisivitat política. Està pendent el protocol d’absentisme. Proposta d’explicació del protocol d’absentisme i de les actuacions de PAE
APORTACIÓ DE L’ESCOLA A L’INFANT GITANO	El que consideren realment important és aprendre a llegir, escriure i els nombres (alfabetització)	Cal formar infants alfabèticament funcionals. Ajudar-se amb alumnes gitanos que han esdevingut referents positius. Potenciar expectatives de futur.
EL LLENGUATGE I LA COMUNICACIÓ	Hi ha diferència en l’ús del llenguatge. Els gitanos l’usen de forma gestual i vivencial. I en canvi l’escriptura i la lectura no hi és present. A l’escola en canvi, ens fonamentem en el llenguatge escrit.	Si els professionals no tenen coneixement d’aquestes diferències, això dificulta la comunicació entre uns i altres. Cal que els professionals siguin models lingüístics, tant pel que fa a la correcció lingüística com a l’ús correcte i respectuós del llenguatge.
EL CONCEPTE D’IMMEDIATESA	El procés històric determina la relativitat del concepte de temps.	A la pràctica moltes de les famílies manifesten dificultats de previsió i planificació familiar, que sovint tenen repercussió a l’escola, per exemple, a l’hora de pagar excursions o materials.
HÀBITS	Hi ha diferències notables entre el que es demana als infants a l’escola i a casa. Des de molt petit, a casa, se li dóna molta autonomia per decidir algunes qüestions, per exemple, decidir si vol o no anar a l’escola.	Constatem que sovint sorgeixen dificultats per part dels infants i les famílies, d’acceptar normes i límits. Hi ha diferències en el procés maduratiu dels infants gitanos i els paios, fet que fa que sovint es generin problemes entre família i escola: sobre protecció a l’EI molta autonomia a partit de 7 anys
PARTICIPACIÓ FAMÍLIA – ESCOLA		Cal buscar estratègies de participació. Es constata que com més petits són els infants més apropament hi ha de les famílies. Caldria fer una anàlisi en profunditat sobre què vol l’escola, què vol la família i com podem acostar les necessitats d’uns i altres.

TREBALL INTERDISCIPLINARI
EXPECTATIVES DE FUTUR
PREJUDICIS I ESTEREOTIPS		La diferència genera desconfiança i inseguretat
LES CREENCES DELS DOCENTS		Creure que els infants amb els quals es treballa no tenen possibilitats, és el primer pas per abocar-los al fracàs.
CONVIVÈNCIA