RESUM DE LA SESSIÓ 6[1]

Iniciem la sessió amb la lectura de tres poemes africans. La poesia permet arreu del món, expressar amb paraules, els sentiments, les vivències i les il·lusions de les persones.

IDEES CLAU	DESENVOLUPAMENT DE LA IDEA
COMUNITAT / INDIVIDU	La nostra identitat individual no està formada per una sola pertinença: no som només catalans, o dones, o de classe mitjana, sinó tot alhora. I això ens porta a parlar no d’una identitat única i fonamental, sinó d’una identitat múltiple, complexa i dinàmica, de vàries identitats que tots tenim i articulem en funció de cada moment. La identitat es va forjant al llarg de la vida, gràcies a les experiències i aprenentatges individuals, en el que podem anomenar processos de creació identitària o processos identitaris Les nostres identitats ens són donades, mantingudes i alterades a través de la interacció social, és a dir, de la relació amb els altres.
CULTURA	La cultura és el sistema de referències en el qual ens movem els individus humans i condiciona la nostra percepció i interpretació no només del nostre entorn sinó també dels que ens són aliens. Però hi ha una multiplicitat de factors que doten d’una heterogeneïtat extraordinària qualsevol grup humà. Per tant, podem afirmar que tot i que la cultura ens condiciona, no determina els nostres comportaments o processos, de la mateixa manera que no ho fa cap altre factor. Els arguments del determinisme cultural, que explica qualsevol comportament en funció de la pertinença a un determinat grup cultural, genera una nova forma de racisme diferencialista que s’utilitza per legitimar les desigualtats de la nostra societat. Cal tenir especialment presents les dimensions d’espai i temps: - Una mateixa cultura pot presentar grans diferències en funció dels diferents espais del seu territori o dels àmbits urbà/rural. - El pas del temps suposa canvis molt importants: la incorporació de la dona al món laboral i els canvis en els models familiars, la introducció de les noves tecnologies i la societat de la informació, la globalització, el consumisme... suposen canvis evidents en qualsevol cultura. S’utilitza la metàfora d’un arbre[2], amb les arrels, el tronc i el brancam, per explicar com s’articulen els diferents elements de la cultura: Segons l’analogia de l’arbre de Kalpana Das (figura), la cultura és un sistema articulat en tres nivells, com un arbre: Nivell morfològic o visible (les branques i les fulles): fa referència als aspectes més visibles de la cultura, com certs hàbits, costums, objectes, arts, tecnologies..., que es poden modificar amb una certa facilitat. Nivell estructural (el tronc): fa referència als aspectes organitzatius com són la família, les estructures socials en relació a l’economia, al dret, a l’educació, a la medicina, etc. Nivell invisible o mític (les arrels): fa referència al sistema de significació més profund. Aquesta dimensió de la cultura cobreix la visió del món, les creences, el marc mental i psicològic, els valors... Segons aquesta autora, és la matriu irreductible d’una cultura.
ORIGEN /ÈTNIA	Són dos dels factors que utilitzem per definir els alumnes. Però cal anar en compte, ja que això pot derivar en l’aparició de prejudicis. Prejudici: sentiment desfavorable vers una persona que pertany a un grup a causa d’aquesta pertinença, suposant que té les qualitats atribuïdes al grup, amb indiferència dels fets que puguin contradir-ho. El prejudici és un fenomen molt directament vinculat als estereotips* i a la discriminació. Estereotips: creences positives o negatives mantingudes per un individu sobre les característiques d’un grup com un tot. Aquestes creences es creen i es comparteixen en i entre els grups dins d’una determinada cultura.
FAMÍLIA I ESCOLA	El model familiar. L’escola ha de ser el referent formatiu. Ha de contrastar amb els altres models que té l’infant. L’escola ha de ser un model clar i evitar contradiccions. Els nens tenen una gran capacitat d’adaptació, tanmateix hi ha infants que manisfesten força patiment a l’hora d’acceptar altres models diferents que el familiar. Per això hem de tenir clar que no els hem de fer triar entre família i escola.
AUTONOMIA	L’infant gitano té una gran autonomia personal. Des de petit pren decisions, es mou pel barri i la ciutat... Però en canvi té molt poca autonomia escolar. Els professionals l’acompanyem en excés, tendim a l’assistencialisme?
GRUP MAJORITARI/MINORITARI	Són termes de poder i no de nombre. La comunitat gitana a Sector són majoritaris per nombre i per poder. Les relacions entre les comunitats del Sector esdevenen més que racistes, relacions de poder. Fins fa poc no hi havia costum de compartir el territori amb d’altres grups.

BIBLIOGRAFIA REFERENCIADA A LA SESSIÓ

§ Poesia Africana Oral Josep-Ramon Bach ed. Columna

• Contes sobre els origens Rosa Sensat. Espasa juvenil
• La buena educacion Xavier Besalú, Ignasi Vila. Ed Catarata. Ministeria educación y ciencia

---

[1] Idees recollides al llarg de la sessió 6, a càrrec del Sr Xavier Besalú

[2] Veure esquema