Les creences creen realitats

Diu que dues granotes van caure en una enorme galleda de nata que hi havia en una lleteria. Una li va dir a l’altra:

- És millor que ens donem per vençudes, estem perdudes. D’aquí no n podrem sortir.

- continua nedant –li va dir la seva companya -. D’una manera o altra aconseguirem sortir.

- És inútil –va xisclar l’altra -. És massa espès per nedar, massa tou per saltar, i massa relliscós per arrossegar-se. Ja que igualment m’he de morir, millor que sigui ara.

Va deixar-se caure, i va morir ofegada. La seva amiga, en canvi, continuava movent-se intentant nedar, sense rendir-se.

Quan es va fer de dia va descobrir que estava sobre d’un bloc de mantega que ella mateixa havia batut. I allí es va quedar una bona estona, somrient...

Creure que pots aconseguir una cosa és el primer pas perquè sigui així.

Tu mateix! Relats d’ecologia emocional

Jaume Soler i M.Mercè Conangla

Ed Amat