Resum sessió 8

1. Conclusions extretes al llarg del seminari. Proposta de treball.

L’objectiu d’aquest seminari era el de reflexionar sobre la nostra intervenció professional al sector, i autogestionar-nos com a grup. Estaria bé que poguéssim acabar el seminari amb unes conclusions compartides al voltant dels temes que han anat sorgint. Per això es proposa treballar sobre un document marc en el que us hi ha incloses algunes dades. Es tracta que cadascú (o per equips) intenti redactar les conclusions a les quals ha arribat. En la sessió del dia 2 d’abril ho posarem en comú. Per agilitzar la sessió, es proposa enviar les conclusions entre en 25 i 28 de març. Es tracta de conclusions temàtiques i no pas de valoracions del seminari. Això ho farem a part.

2. Creences, família i escola

Recull de les creences que van sortir:

Creences dels professors	Creences de les famílies
No valoren l’educació	Vull que el meu fill vagi a l’escola a aprendre perquè pugui tenir un futur millor.
Desconfien de nosaltres	Els mestres han de ensenyar, cuidar, protegir i estimar als alumnes
No ensenyen hàbits als fills/es	A l’escola els han d’ensenyar hàbits
La participació de les famílies a l’escola és nul·la.	No confiem amb els professors, només m’avisen quan el meu fill ha fet alguna cosa malament.
Els portuguesos van bruts	M’agradaria que m’expliquessin les coses bones que fa el nen/a i que em convidessin a les festes i activitats extres de l’escola.

Conclusions i estratègies d’intervenció:

Constatem que tots tenim creences respecte l’altre.

Constatem que les creences dels professors respecte a les famílies i i les que tenen les famílies respecte a l’escola no són complementàries.

El nostre comportament sovint és regit per les nostres creences. Call fer un exercici d’empatia per poder entendre a l’altre.

El fet que tinguem creences i valors diferents no ha d’impedir que puguem entendre’ns.

Les famílies del sector tenen les mateixes expectatives vers l’escola i i en relació a la funció dels professors que qualsevol altra família, però els valors de la cultura gitana fan que les famílies prioritzin altres aspectes abans que l’assistència dels seus fills a l’escola.

No es pot etiquetar a una persona pel fet de pertànyer a un col·lectiu.

Per aconseguir consensuar les expectatives de les dues parts cal buscar estratègies per comunicar-nos.

Com a professionals tenim la responsabilitat d’impulsar un procés d’entesa mútua.

Per tal que hi hagi una bona comunicació cal fer explícit què esperem de l’altre i saber què esperen els altres de mi.

El procés d’implicació ha de ser bidireccional, cal motivar a les famílies per aconseguir la seva implicació i responsabilitat envers l’educació dels seus fills. Aquest procés també requereix la implicació i responsabilitat dels professionals.

S’interpreta l’actitud de les famílies com a poc compromesa amb l’escola, això respon a les dificultats organitzatives i a la necessitat d’immediatesa.

Des del Programa de Desenvolupament Comunitari “Integrant Accions” i el Pla Educatiu d’Entorn Sector Est i s’han posat recursos amb l’objectiu de facilitar la relació família – escola (Tècniques d’Integració Social, Promotora escolar, tutores del Projecte d’Acompantament a l’Escolaritat de primària i secundària i dinamitzadora del projecte Grups de Mares i Pares). Conèixer les funcions de tots/es les professionals del Sector ajuda a optimitzar els recursos i fer-los més eficaços.

3. Algunes idees al voltant del Poble Gitano que varen sortir.

La identitat del col·lectiu gitano s’ha construït al voltant de la negació o contraposició a tot allò que té a veure amb el món “paio”. Així, ser gitano és ser NO “paio”.

L’evolució es fa en família i no tant en societat. Per això hi ha tantes diferències entre famílies.

Tradicionalment, els gitanos eduquen els fills en el marc familiar i els orienten cap al negoci familiar, és per això que la necessitat d’anar a l’escola no és prioritària per a algunes famílies.

Quan una persona gitana es refereix al concepte família està pensant en família extensa (cosins, oncles, avis...) en nombre poden acostar-se a les 200 persones.