Durant el segon semestre a l’escola d’infermeria, el professor ens va posar un examen sorpresa. Jo era una estudiant conscient i vaig llegir ràpidament totes les preguntes, fins arribar a l’última:
- Quin és el nom de la senyora que fa la neteja de l’escola?
Segurament aquesta pregunta era alguna mena de broma, vaig pensar. Jo l’havia vist sovint, aquella dona. Era alta, amb els cabells foscos, d’uns cinquanta anys...però, com podia saber-ne el nom?
Vaig lliurar l’examen tot deixant l’última pregunta en blanc. Abans d’acabar la classe, algú va demanar al professor si l’última pregunta comptaria com a nota.
- És clar – va dir el professor -. En la vostra carrera professional coneixereu molta gent. Heu d’aprendre que totes les persones són importants. Totes mereixen la vostra cura i la vostra atenció, encara que només els somrigueu i els digueu “hola”, o “gràcies”.
Mai més no he oblidat aquella lliçó. També vaig aprendre que el nom de la senyora que feia la neteja de l’escola era Helena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada